Aquest bloc va néixer ara farà 10 mesos. Com bé deia el títol, ens mostràvem aliens a aquest món i a la societat en general, durant aquests 10 mesos, ara ja feia un temps d'inactivitat, hem passat pel que es podria dir "un procés de rehabilitació", amb el qual em compartit amb vosaltres els nostres pensaments i les nostres inquietuds, tan personals, com polítiques, em compartit amb vosaltres una gran part del que teníem, i ara ha arribat el moment en que nosaltres ens acomiadem. No anem a eliminar el bloc, està moribund, en algun moment, potser, done algun respir, però també potser que no ho faça.
Per aqueixos motius ens etiquetem com a REHABILITATS i deixem un poc a banda el bloc.
A mi em podeu continuar llegint al meu bloc personal:
http://unllocqualsevol.blogspot.com
Un salut,
Raimon Ribera
Ahir, vaig estar a Massalavés, vam celebrar el dia de la dona. Maulets i Massalavés Desperta havien organitzat una jornada amb esmorzar, dinar, berenar, muixerangues, cercavila, i concert de Pau Alabajos i Naia.
Després de passejar la pancarta de Maulets pel poble va arribar el moment de la actuació de Pau Alabajos, a la de Naia no vam poder assistir perquè es va fer tard i tinguérem que marxar cap a casa perquè sinó perdíem el tren, així que poc després de que acabara el concert agafarem el tren de camí a l'Alcúdia.
Vaga general d'estudiants, 4 de març de 2009, diem NO A BOLONYA!
Als mesos d’octubre i novembre, les vagues convocades en defensa de l’ensenyament públic pel Sindicat d’Estudiants van ser seguides massivament i més de 200.000 joves vam sortir al carrer a les desenes de manifestacions arreu de l’estat.
Posar la universitat en mans de les empreses.
Sens dubte l’atac més destacat al que ens enfrontàvem els dies 22 d’octubre i 13 de novembre era l’aplicació del Procés de Bolonya (Espai Universitari Europeu). Representa un catàleg de mesures per a privatitzar la universitat pública i la seva nova estructura (amb els graus i postgraus) està destinada a expulsar als fills dels treballadors de la universitat. Els imprescindibles postgraus (el títol que tindrà realment valor) tindran preus prohibitius (al voltant dels 3.000 euros) i seran les grans empreses multinacionals les que determinaran quines carreres i continguts s’impartiran a les aules. A més a més el govern pretén substituir les beques en el Postgrau per préstecs bancaris. En comptes d’una beca, Bolonya t’ofereix una hipoteca.
D’aquesta manera es pretén convertir el dret a l’ensenyament universitari en un lucratiu negoci privat i expulsar de la universitat a desenes de milers de fills de treballadors que no es poden permetre el cost dels estudis superiors. (Vegeu el document d’anàlisi de Bolonya a la web del Sindicat d’Estudiants).
Des d’alguns mitjans de comunicació, suposadament progressistes, se’ns acusa de no voler convergir amb Europa i de ser immobilistes. Res més lluny de la realitat! Precisament els fills dels treballadors som els principals interessats en poder accedir a una universitat pública de qualitat, per al que caldria invertir un 2% del PIB, com fan els països més desenvolupats d’Europa, i no estar per sota de l’1,5%, com és el cas de l’estat espanyol. També som els joves de famílies obreres els que volem que s’ampliï la política de beques per a aquells que tenim majors dificultats econòmiques i que els estudiants amb beca passin de ser un pírric 14%, com passa actualment, a un 40% com passa als principals països europeus.
Però les mesures privatitzadores no només afecten a la universitat. El govern central ha aprovat un enduriment de la selectivitat, per limitar l’accés dels estudiants de secundària a les facultats. S’elabora una reforma de la Formació professional que, a la pràctica, significa una absoluta devaluació i degradació d’aquest sector educatiu. I, per descomptat, se segueixen destinant milers de milions d’euros dels pressupostos públics a l’educació privada concertada.
Els instituts i escoles públiques funcionaran com empreses privades (el que en diuen autonomia de centres): gestió empresarial dels recursos humans (retallant drets laborals dels professors), dels recursos econòmics (fent que cada centre s’hagi de buscar la vida per finançar-se), entrada de l’empresa privada als centres (municipalització i externalització de serveis) i imposició dels directors – dictadors – gerents (retallada dels drets democràtics i de la participació de la comunitat educativa).
Les conseqüències d’aquest model educatiu, basat en la competència entre centres, seran augmentar les desigualtats entre les diferents xarxes educatives, degradant encara més l’educació pública (especialment als barris obrers) per a benefici de la patronal de la privada.
Diners per als banquers, sí i molts. Diners per a l’educació, per a la sanitat i per als aturats, no, per descomptat!
4 de març: tots a la lluita en defensa de l’ensenyament públic i del nostre futur
La lluita contra la privatització de l’educació pública, contra els Plans de Bolonya i perquè els joves i treballadors no paguem la crisi del capitalisme, ha de continuar, fer-se més àmplia i guanyar més suports.
Des del Sindicat d’Estudiants (SE) sempre hem plantejat que la lluita contra Bolonya no es pot quedar a les universitats, sinó que ha d’unir-se als instituts públics i al conjunt de la classe treballadora, així com tenir una extensió el més àmplia possible a tot l’estat.
Per això és necessari continuar amb les mobilitzacions iniciades el 22 d’octubre i el 13 de novembre, fer-les encara més massives i participatives, i unir als estudiants amb els professors i el moviment obrer. Els atacs que avui suporta l’educació pública no només ens afecten als estudiants, els professors també són víctimes d’aquesta nova situació.
El Sindicat d’Estudiants considera que no podem adoptar una actitud passiva davant d’aquests atacs. Per això, el Sindicat d’Estudiants fem una crida a la Vaga General d’estudiants d’Ensenyament Mitjà i d’Universitat per al 4 de març i a participar a les manifestacions d’aquest mateix dia. Només lluitant podrem aturar tots aquests atacs i garantir que es paralitza l’aplicació dels Plans de Bolonya, l’anulació de l’enduriment de la selectivitat aprovat a finals de novembre, així com de la reforma que degrada i devalua l’FP.
Fem una crida a la unitat d’acció a les Associacions de Pares i Mares d’Alumnes, a les organitzacions estudiantils i als sindicats de professors (USTEC, CCOO, UGT, CGT, ASPEPC) a convocar conjuntament el 4 de març, contra la política educativa del Departament i contra els Plans de Bolonya.
La vaga de mestres i professors del 13 de novembre va ser un èxit. És cert que el seguiment entre els professors i mestres va ser menor que el 14 de febrer (major no era possible), perquè els dirigents sindicals de CCOO i UGT no van convocar, creant confusió entre el professorat. Però el suposat “pinchazo” de la vaga del 13 de novembre és una manipulació escandalosa del Departament d’Educació i els mitjans de comunicació. La manifestació a Barcelona va aplegar a 80.000 estudiants i professors, omplint un espai superior a la Via Laietana. Això és un èxit rotund!
La lluita és el camí per aconseguir les nostres justes demandes. Convoca i organitza Assemblees massives i democràtiques per votar la vaga i formar Comitès de lluita. Organitza reunions amb els professors del teu centre per guanyar el seu suport a la mobilització. Uneix-te al Sindicat d’Estudiants per enfortir el moviment estudiantil d’esquerres, combatiu i democràtic.
Tots a la vaga el 4 de març!
Us esperem el dia 4 de març a les 12:00 a:
Palma de Mallorca - Pl. del Tub
València - Facultat d'Història, Av. Blasco Ibañez
Indiscutiblement, el panorama actual de la música en català passa per un moment dolcíssim al País Valencià. Molts són els arguments que avalen aquesta afirmació rotunda: cada vegada són més els grups i solistes que utilitzen la nostra llengua per a expressar-se artísticament. Cada any creix el nombre de festivals i actuacions que s’organitzen, i el públic respon fidelment. Hi acudeixen més espectadors i, per tant, les vendes de CDs es disparen, perquè els discos ja no es vénen a les botigues, sinó a peu d’escenari, després dels concerts.
Augmenta també la quantitat de concursos i certàmens destinats a propostes emergents, que és directament proporcional a la proliferació de grups i solistes novells, la qual cosa augura un engrescador relleu generacional. I no es tracta només d’una qüestió de quantitat, sinó també de diversitat: el ventall estilístic mai no havia sigut tant ric, mai no havia tingut tants matisos i tonalitats. Hip-hop, electrònica, soul, jazz i funky en la llengua del País. Tots el gèneres estan representats de manera solvent i es barregen amb normalitat amb la resta de gèneres “tradicionals” (si em passeu el mot): folk, pop-rock i cançó d’autor, que no perden embranzida.
Es produeix també una eclosió sense precedents pel que respecta a compilacions i recopilatoris de música en valencià, un símptoma inequívoc del bon estat de salut del sector, que exigeix, cada volta amb més contundència, l’atenció dels mitjans de comunicació públics i privats. És evident que la injusta quota de pantalla reservada als nostres músics és una de les assignatures pendents, tot i que la solució efectiva depén més de la voluntat política que no de les actituds creatives o de les mancances estructurals de la indústria cultural autòctona.
D’altra banda, no podem oblidar que el hàndicap de la invisibilitat mediàtica és un arma de doble tall: si més no, ha aguditzat l’enginy dels nostres artistes per fer-se un lloc, a colzades, en el mercat. Quins grups i solistes, amb una mínima solidesa, no tenen la seua pròpia pàgina web amb botiga on-line, un myspace on penjar les seues cançons, una bitàcola a través de la qual mantindre informats els seguidors i, fins i tot, un canal de youtube on penjar videoclips i fragments dels seus espectacles en viu? Estem en condicions d’afirmar, sense mossegar-nos la llengua, que quan no existeix una indústria consolidada, l’e-mule no es tracta d’un enemic, sinó d’un valuós aliat que serveix d’aparador immediat per a milers d’espectadors en potència. No debades, molts artistes han decidit darrerament regalar els seus discos a través de la xarxa, deixant que el públic se’ls puga descarregar lliurement, amb un sol clic. Els últims avenços tecnològics i la implantació massiva d’internet, en certa mesura, han democratitzat el mercat cultural i els nostres creadors s’han aprofitat hàbilment de les circumstàncies, esprement al màxim les possibilitats divulgatives del ciberespai.
I si posem les mans en farina, trobarem exemples a cabassos, amb noms i cognoms, que certifiquen el moment esplendorós que viu la música en valencià: des de la revolució que ha suposat l’aparició del primer disc de Pep Gimeno “Botifarra” en solitari (no ens equivoquem, aquest senyor portava més de trenta anys cantant en places i cadafals del País Valencià!), fins a les quinze mil còpies venudes de l’últim treball dels Obrint Pas, Benvinguts al paradís. Tampoc no podem oblidar-nos de la projecció internacional d’un artista de la talla de Miquel Gil que, amb la seua reinterpretació modernitzadora de la música d’arrel mediterrània, s’ha passejat per alguns dels més prestigiosos escenaris de tota Europa, amb un èxit aclaparador de crítica i públic.
Voleu més arguments? Només heu de connectar-vos a internet, adreçar-vos a les botigues especialitzades o mantindre-vos al dia pel que fa a l’agenda de concerts dels nostres artistes: jutgeu vosaltres mateixos, amb les vostres oïdes!
Pau Alabajos
Article publicat en el número 19 (hivern 2008-2009) de l'Escletxa, revista de la llengua i la cultura catalanes promoguda per la CAL, extret del bloc personal de Pau Alabajos
Una televisió pública, en principi és una televisió que es paga entre tots els ciutadans, i per tant aquesta ha de ser totalment transparent i no amagar ni manipular cap informació que perjudique a una organització política.
Estic parlant de Canal 9, per a qui no ho sàpiga, és el canal autonòmic, junt amb Punt 2, de la Comunitat Valenciana. Podríem dir què Canal 9 és un mitjà de comunicació transparent, però vos estaríem enganyant, encara que també podríem dir què es la cadena del Partit Popular i no vos diríem una gran mentida.
Durant els últims temps, Canal 9, ha estat com un dels motius principals de que a la Comunitat Valenciana governe el PP, amb la constant manipulació d'informació i amagant tot allò que perjudicava al Partit Popular, han aconseguit treure el vot dels ciutadans, convidant a sovint als mítings del PP, i amb programes que no amaguen els seus ideals i van enfocats directament a criticar al govern central del PSOE.
Darrerament, el dia 1 de desembre, Canal 9 va ser demandada per Comissions Obreres i la UGT, per manipulació d'informació, al donar informació falsa sobre les manifestacions del dissabte per la vesprada. La informació per la qual es va demandar la cadena autonòmica, va ser la següent: “s’ha rebutjat la política educativa del Consell i també s’han vist pancartes demanant respostes a Zapatero” o “la policia local ha xifrat en 12.000 els manifestants, per baix de les expectatives dels convocants”, on segons càlculs d'altres mitjans de comunicació s'hi ha estimat la xifra de 50.000 manifestants, la major des de les de la Guerra d'Irak.
També hi ha imatges que han aparegut al Youtube, on s'hi pot vore un vídeo censurat per la cadena que mostra un reporter rodejat de joves amb senyeres estelades, cridant a l'uníso: "Canal 9, manipulació", protestes que es van dur a terme a la universitat de València a un acte antimonàrquic el 4/10/2007.
Hola, desprès de tant de temps sense actualitzar, per motius d'examens i altres, avui hem decidisc a fer reviure el blog.
Demà, com la setmana passada, hi ha manifestació d'estudiants per a dir NO A BOLONYA, una reforma educativa que vol "convergir" el sistema educatiu espanyol amb el de la resta de la UE. Aquesta reforma, l'he explicada en un powerpoint, que podeu descarregar así, basant-me en l'entrada d'un fotolog.
Per tant demà hi ha vaga d'estudiants i manifestació a València, a la Facultat de Geografia i Història, a les 12:00 hores.
Per tant, vos cridem i demanem què feu la vaga, i que no s'hi quedeu a casa, que acudiu a la manifestació.
AQUESTOS DIES ES JUGA EL VOSTRE FUTUR.
Bé, esperem veure-vos a València demà.
M'acomiade fins a l'altra.
http://www.sepc.cat/aturembolonya/
http://www.sepc.cat/
" Senyors i senyores useu protector solar. Si poguera oferir-los només un consell per al futur, seria aquest: Usen protector solar.
Els científics han comprovat els seus beneficis a llarg termini mentres que els consells que els vaig a donar, no tenen cap base fiable i es basen únicament en la meua pròpia experiència. Heus ací els meus consells:
Disfruta de la força i bellesa de la teua joventut. No em faces cas. Mai entendràs la força i bellesa de la teua joventut fins que no s’haja marcit. Per creu-me, d’ací a vint anys, quan en fotos et veges a tu mateix comprendràs, d’una forma que no pots comprendre ara, quantes possibilitats tenies davant de tu i com eres de guapo en realitat. No estàs tan gros com imagines. No et preocupes pel futur. O preocupa’t sabent que preocupar-se és tan efectiu com tractar de resoldre una equació d’àlgebra mastegant xiclet. El que sí que és cert és que els problemes que realment tenen importància en la vida són aquells que mai van passar per la teua ment, d’eixos que et sorprenen a les quatre de la vesprada d’un dimarts qualsevol.
Tots els dies fes quelcom al que temes. Canta. No jugues amb els sentiments dels altres. No toleres que la gent jugue amb els teus. Relaxa’t. No perdes el temps sentint zels. A vegades es guanya i a vegades es perd. La competència és llarga i, al final, només competixes contra tu mateix. Recorda els elogis que rebes. Oblida els insults (però si aconseguixes fer-ho, dis-me com). Guarda les teues cartes d’amor. Tira les cartes del banc. Estira’t. No t’hi sentis culpable si no saps molt bé què vols de la vida. Les persones més interessants que he conegut no sabien què fer amb la seua vida quan tenien vint-i-dos anys. És més, algunes de les persones que conec tampoc ho sabien als quaranta.
Presa molt calci. Cuida els teus genolls sentiràs la falta que et fan quan et fallen. Potser et cases, potser no. Potser tindràs fills, potser no. Potser et divorcies als quaranta, potser no. Potser balles el vals en el teu setanta-cinc aniversari de bodes. Faces el que faces no t’enorgullisques ni et critiques massa. Optaràs per una cosa o una altra, com tots els altres.
Disfruta del teu cos. Aprofita-ho de totes les formes que pugues. No tingues por ni et preocupes pel que pensen els altres perquè és el millor instrument que mai tindràs. Balla, encara que hages de fer-ho en el saló de ta casa. Llig les instruccions encara que no les seguisques. No lliges revistes de bellesa perquè per a l’única cosa que servixen és per a fer-te sentir lleig.
Aprén a entendre els teus pares. Serà tard quan ells ja no estiguen. Porta’t bé amb els teus germans. Són el millor vincle amb el teu passat i, probablement, seran els que t’acompanyen en el futur. Entén que els amics vénen i se’n van però hi ha un grapat d’ells que has de conservar amb molt afecte. Esforça’t per no desvincular-te d’alguns llocs i costums perquè, quan passe el temps, més els necessitaràs. Viu en una ciutat alguna vegada però muda’t abans de que t’endurisques. Viu en un poble alguna vegada però muda’t abans de que t’ablanisques.
Viatja. Accepta algunes veritats ineludibles: els preus sempre pujaran, els polítics sempre mentiran i tu també envelliràs. I, quan sigues vell, enyoraràs els temps en què eres jove: els preus eren raonables, els polítics eren honests i els xiquets respectaven als majors. Respecta als majors. No esperes que ningú et mantinga perquè tal vegada rebes una herència o, tal vegada et cases amb algú ric però, mai sabràs quant durarà. No et faces massa coses en el pèl perquè quan tingues quaranta anys pareixerà el d’algú de huitanta-cinc.
Sé caut amb els consells que reps i tin paciència amb els que te’ls donen. Els consells són una forma de nostàlgia. Donar consells és una forma de traure el passat del poal del fem, netejar-ho, ocultar les parts lletges i reciclar-ho donant-li més valor de què té. Però fes-me cas en això del protector solar."
Aquest és un text de María Schmidt, publicat el 1 de juny de 1997 al el Chicago Tribune, normalment no solem publicar textos que no hi siguen nostres però aquest cas és una excepció, aquestes són paraules molt sàvies, cosa que fa que no hem puga resistir a publicar-les.
Compartisc totalment el seu punt de vista, sempre ens adonem de les coses que tenim massa tard, i coses que no som capaços de vore ara i que més tard comprenem d'una forma totalment diferent a ara, durant el temps, amb la experiència de la nostra vida descobrim coses que moltes vegades ens havera agradat no descobrir i recordem coses que haverem desitjat no haver viscut o haver pogut oblidar, coses que fem ara a altres i que vegem correctes, però que quan ens les facen a nosaltres trobarem una falta de respecte. Per aquests motius, tenim que intentar vore la vida d'una forma diferent, encara que quan ens donem compte de que no estem fent les coses correctament, ja les haurem fetes.
Sols hem queda dir una cosa, viu i intenta deixar viure.
Bé com ja sabreu no hem anat a Pego degut a problemes en la organització i ens hem quedat amb ganes d'una nit de música, per aquest motiu hem pensat en anar el dia 25 d'aquest mateix mes, a Castelló de la Ribera, a la Festa per la Independència, on actuaran entre altres Pau Alabajos i la Gossa Sorda, aquesta vegada, volem que isqui millor, al menys el mínim per a que puguem anar, per aquest mateix motiu vos demanem que qui vulgui vindre que avise amb antelació, el mètode de reserva funcionara com la anterior vegada, es pagarà el autobús per a confirmar la plaça i en cas de que sobraren diners o malauradament, no es poguera anar, cosa que esperem que no passe, els diners vos se tornarien prompte, com a màxim en un període d'una setmana.
El pagament s'efectuara al igual que l'altra vegada tant a Joan, a Raimon o a Robert.
Donarem més informació prompte.
Per cert, el viatge serà més barat, degut a que Castelló esta a menys distancia que Pego i el preu total de l'autobús serà inferior, i l'entrada a falta de confirmació, serà gratuïta, encara que ja vos avisarem en la pròxima actualització que esperem que sigui durant la setmana de la Fira Gastronòmica.
Esperem la vostra resposta al mail unadaptedpeople@gmail.com i si teniu qualsevol dubte, no dubteu en preguntar.
Bé l'altre dia vos comentàvem que anàvem a organitzar un autobús per anar a Pego al concert de La Gossa Sorda i Obrint Pas el proper divendres 3 d'octubre.
