Missunderstood People

" Senyors i senyores useu protector solar. Si poguera oferir-los només un consell per al futur, seria aquest: Usen protector solar.

Els científics han comprovat els seus beneficis a llarg termini mentres que els consells que els vaig a donar, no tenen cap base fiable i es basen únicament en la meua pròpia experiència. Heus ací els meus consells:

Disfruta de la força i bellesa de la teua joventut. No em faces cas. Mai entendràs la força i bellesa de la teua joventut fins que no s’haja marcit. Per creu-me, d’ací a vint anys, quan en fotos et veges a tu mateix comprendràs, d’una forma que no pots comprendre ara, quantes possibilitats tenies davant de tu i com eres de guapo en realitat. No estàs tan gros com imagines. No et preocupes pel futur. O preocupa’t sabent que preocupar-se és tan efectiu com tractar de resoldre una equació d’àlgebra mastegant xiclet. El que sí que és cert és que els problemes que realment tenen importància en la vida són aquells que mai van passar per la teua ment, d’eixos que et sorprenen a les quatre de la vesprada d’un dimarts qualsevol.

Tots els dies fes quelcom al que temes. Canta. No jugues amb els sentiments dels altres. No toleres que la gent jugue amb els teus. Relaxa’t. No perdes el temps sentint zels. A vegades es guanya i a vegades es perd. La competència és llarga i, al final, només competixes contra tu mateix. Recorda els elogis que rebes. Oblida els insults (però si aconseguixes fer-ho, dis-me com). Guarda les teues cartes d’amor. Tira les cartes del banc. Estira’t. No t’hi sentis culpable si no saps molt bé què vols de la vida. Les persones més interessants que he conegut no sabien què fer amb la seua vida quan tenien vint-i-dos anys. És més, algunes de les persones que conec tampoc ho sabien als quaranta.

Presa molt calci. Cuida els teus genolls sentiràs la falta que et fan quan et fallen. Potser et cases, potser no. Potser tindràs fills, potser no. Potser et divorcies als quaranta, potser no. Potser balles el vals en el teu setanta-cinc aniversari de bodes. Faces el que faces no t’enorgullisques ni et critiques massa. Optaràs per una cosa o una altra, com tots els altres.

Disfruta del teu cos. Aprofita-ho de totes les formes que pugues. No tingues por ni et preocupes pel que pensen els altres perquè és el millor instrument que mai tindràs. Balla, encara que hages de fer-ho en el saló de ta casa. Llig les instruccions encara que no les seguisques. No lliges revistes de bellesa perquè per a l’única cosa que servixen és per a fer-te sentir lleig.

Aprén a entendre els teus pares. Serà tard quan ells ja no estiguen. Porta’t bé amb els teus germans. Són el millor vincle amb el teu passat i, probablement, seran els que t’acompanyen en el futur. Entén que els amics vénen i se’n van però hi ha un grapat d’ells que has de conservar amb molt afecte. Esforça’t per no desvincular-te d’alguns llocs i costums perquè, quan passe el temps, més els necessitaràs. Viu en una ciutat alguna vegada però muda’t abans de que t’endurisques. Viu en un poble alguna vegada però muda’t abans de que t’ablanisques.

Viatja. Accepta algunes veritats ineludibles: els preus sempre pujaran, els polítics sempre mentiran i tu també envelliràs. I, quan sigues vell, enyoraràs els temps en què eres jove: els preus eren raonables, els polítics eren honests i els xiquets respectaven als majors. Respecta als majors. No esperes que ningú et mantinga perquè tal vegada rebes una herència o, tal vegada et cases amb algú ric però, mai sabràs quant durarà. No et faces massa coses en el pèl perquè quan tingues quaranta anys pareixerà el d’algú de huitanta-cinc.

Sé caut amb els consells que reps i tin paciència amb els que te’ls donen. Els consells són una forma de nostàlgia. Donar consells és una forma de traure el passat del poal del fem, netejar-ho, ocultar les parts lletges i reciclar-ho donant-li més valor de què té. Però fes-me cas en això del protector solar."

Aquest és un text de María Schmidt, publicat el 1 de juny de 1997 al el Chicago Tribune, normalment no solem publicar textos que no hi siguen nostres però aquest cas és una excepció, aquestes són paraules molt sàvies, cosa que fa que no hem puga resistir a publicar-les.

Compartisc totalment el seu punt de vista, sempre ens adonem de les coses que tenim massa tard, i coses que no som capaços de vore ara i que més tard comprenem d'una forma totalment diferent a ara, durant el temps, amb la experiència de la nostra vida descobrim coses que moltes vegades ens havera agradat no descobrir i recordem coses que haverem desitjat no haver viscut o haver pogut oblidar, coses que fem ara a altres i que vegem correctes, però que quan ens les facen a nosaltres trobarem una falta de respecte. Per aquests motius, tenim que intentar vore la vida d'una forma diferent, encara que quan ens donem compte de que no estem fent les coses correctament, ja les haurem fetes.

Sols hem queda dir una cosa, viu i intenta deixar viure.

Bé com ja sabreu no hem anat a Pego degut a problemes en la organització i ens hem quedat amb ganes d'una nit de música, per aquest motiu hem pensat en anar el dia 25 d'aquest mateix mes, a Castelló de la Ribera, a la Festa per la Independència, on actuaran entre altres Pau Alabajos i la Gossa Sorda, aquesta vegada, volem que isqui millor, al menys el mínim per a que puguem anar, per aquest mateix motiu vos demanem que qui vulgui vindre que avise amb antelació, el mètode de reserva funcionara com la anterior vegada, es pagarà el autobús per a confirmar la plaça i en cas de que sobraren diners o malauradament, no es poguera anar, cosa que esperem que no passe, els diners vos se tornarien prompte, com a màxim en un període d'una setmana.

El pagament s'efectuara al igual que l'altra vegada tant a Joan, a Raimon o a Robert.

Donarem més informació prompte.

Per cert, el viatge serà més barat, degut a que Castelló esta a menys distancia que Pego i el preu total de l'autobús serà inferior, i l'entrada a falta de confirmació, serà gratuïta, encara que ja vos avisarem en la pròxima actualització que esperem que sigui durant la setmana de la Fira Gastronòmica.

Esperem la vostra resposta al mail unadaptedpeople@gmail.com i si teniu qualsevol dubte, no dubteu en preguntar.