Missunderstood People

Rehabilitació

2009-05-13T18:42:00.004+02:00

Aquest bloc va néixer ara farà 10 mesos. Com bé deia el títol, ens mostràvem aliens a aquest món i a la societat en general, durant aquests 10 mesos, ara ja feia un temps d'inactivitat, hem passat pel que es podria dir "un procés de rehabilitació", amb el qual em compartit amb vosaltres els nostres pensaments i les nostres inquietuds, tan personals, com polítiques, em compartit amb vosaltres una gran part del que teníem, i ara ha arribat el moment en que nosaltres ens acomiadem. No anem a eliminar el bloc, està moribund, en algun moment, potser, done algun respir, però també potser que no ho faça.

Per aqueixos motius ens etiquetem com a REHABILITATS i deixem un poc a banda el bloc.

A mi em podeu continuar llegint al meu bloc personal:
http://unllocqualsevol.blogspot.com

Un salut,

Raimon Ribera

Dia de la dona, Massalavés.

2009-03-08T16:51:00.007+01:00

Ahir, vaig estar a Massalavés, vam celebrar el dia de la dona. Maulets i Massalavés Desperta havien organitzat una jornada amb esmorzar, dinar, berenar, muixerangues, cercavila, i concert de Pau Alabajos i Naia.

Després de passejar la pancarta de Maulets pel poble va arribar el moment de la actuació de Pau Alabajos, a la de Naia no vam poder assistir perquè es va fer tard i tinguérem que marxar cap a casa perquè sinó perdíem el tren, així que poc després de que acabara el concert agafarem el tren de camí a l'Alcúdia.

El concert de Pau Alabajos ha sigut sense cap dubte el millor concert d'un cantautor que assiré en un llarg temps, perquè serà difícil de superar, i si és possible tornaré a assistir sempre que tinga la possibilitat de fer-ho.

No a Bolonya!

2009-02-26T20:08:00.004+01:00

Vaga general d'estudiants, 4 de març de 2009, diem NO A BOLONYA!

Als mesos d’octubre i novembre, les vagues convocades en defensa de l’ensenyament públic pel Sindicat d’Estudiants van ser seguides massivament i més de 200.000 joves vam sortir al carrer a les desenes de manifestacions arreu de l’estat.

Posar la universitat en mans de les empreses.

Sens dubte l’atac més destacat al que ens enfrontàvem els dies 22 d’octubre i 13 de novembre era l’aplicació del Procés de Bolonya (Espai Universitari Europeu). Representa un catàleg de mesures per a privatitzar la universitat pública i la seva nova estructura (amb els graus i postgraus) està destinada a expulsar als fills dels treballadors de la universitat. Els imprescindibles postgraus (el títol que tindrà realment valor) tindran preus prohibitius (al voltant dels 3.000 euros) i seran les grans empreses multinacionals les que determinaran quines carreres i continguts s’impartiran a les aules. A més a més el govern pretén substituir les beques en el Postgrau per préstecs bancaris. En comptes d’una beca, Bolonya t’ofereix una hipoteca.

D’aquesta manera es pretén convertir el dret a l’ensenyament universitari en un lucratiu negoci privat i expulsar de la universitat a desenes de milers de fills de treballadors que no es poden permetre el cost dels estudis superiors. (Vegeu el document d’anàlisi de Bolonya a la web del Sindicat d’Estudiants).

Des d’alguns mitjans de comunicació, suposadament progressistes, se’ns acusa de no voler convergir amb Europa i de ser immobilistes. Res més lluny de la realitat! Precisament els fills dels treballadors som els principals interessats en poder accedir a una universitat pública de qualitat, per al que caldria invertir un 2% del PIB, com fan els països més desenvolupats d’Europa, i no estar per sota de l’1,5%, com és el cas de l’estat espanyol. També som els joves de famílies obreres els que volem que s’ampliï la política de beques per a aquells que tenim majors dificultats econòmiques i que els estudiants amb beca passin de ser un pírric 14%, com passa actualment, a un 40% com passa als principals països europeus.

Però les mesures privatitzadores no només afecten a la universitat. El govern central ha aprovat un enduriment de la selectivitat, per limitar l’accés dels estudiants de secundària a les facultats. S’elabora una reforma de la Formació professional que, a la pràctica, significa una absoluta devaluació i degradació d’aquest sector educatiu. I, per descomptat, se segueixen destinant milers de milions d’euros dels pressupostos públics a l’educació privada concertada.

Els instituts i escoles públiques funcionaran com empreses privades (el que en diuen autonomia de centres): gestió empresarial dels recursos humans (retallant drets laborals dels professors), dels recursos econòmics (fent que cada centre s’hagi de buscar la vida per finançar-se), entrada de l’empresa privada als centres (municipalització i externalització de serveis) i imposició dels directors – dictadors – gerents (retallada dels drets democràtics i de la participació de la comunitat educativa).

Les conseqüències d’aquest model educatiu, basat en la competència entre centres, seran augmentar les desigualtats entre les diferents xarxes educatives, degradant encara més l’educació pública (especialment als barris obrers) per a benefici de la patronal de la privada.

Diners per als banquers, sí i molts. Diners per a l’educació, per a la sanitat i per als aturats, no, per descomptat!

4 de març: tots a la lluita en defensa de l’ensenyament públic i del nostre futur

La lluita contra la privatització de l’educació pública, contra els Plans de Bolonya i perquè els joves i treballadors no paguem la crisi del capitalisme, ha de continuar, fer-se més àmplia i guanyar més suports.

Des del Sindicat d’Estudiants (SE) sempre hem plantejat que la lluita contra Bolonya no es pot quedar a les universitats, sinó que ha d’unir-se als instituts públics i al conjunt de la classe treballadora, així com tenir una extensió el més àmplia possible a tot l’estat.

Per això és necessari continuar amb les mobilitzacions iniciades el 22 d’octubre i el 13 de novembre, fer-les encara més massives i participatives, i unir als estudiants amb els professors i el moviment obrer. Els atacs que avui suporta l’educació pública no només ens afecten als estudiants, els professors també són víctimes d’aquesta nova situació.

El Sindicat d’Estudiants considera que no podem adoptar una actitud passiva davant d’aquests atacs. Per això, el Sindicat d’Estudiants fem una crida a la Vaga General d’estudiants d’Ensenyament Mitjà i d’Universitat per al 4 de març i a participar a les manifestacions d’aquest mateix dia. Només lluitant podrem aturar tots aquests atacs i garantir que es paralitza l’aplicació dels Plans de Bolonya, l’anulació de l’enduriment de la selectivitat aprovat a finals de novembre, així com de la reforma que degrada i devalua l’FP.

Fem una crida a la unitat d’acció a les Associacions de Pares i Mares d’Alumnes, a les organitzacions estudiantils i als sindicats de professors (USTEC, CCOO, UGT, CGT, ASPEPC) a convocar conjuntament el 4 de març, contra la política educativa del Departament i contra els Plans de Bolonya.

La vaga de mestres i professors del 13 de novembre va ser un èxit. És cert que el seguiment entre els professors i mestres va ser menor que el 14 de febrer (major no era possible), perquè els dirigents sindicals de CCOO i UGT no van convocar, creant confusió entre el professorat. Però el suposat “pinchazo” de la vaga del 13 de novembre és una manipulació escandalosa del Departament d’Educació i els mitjans de comunicació. La manifestació a Barcelona va aplegar a 80.000 estudiants i professors, omplint un espai superior a la Via Laietana. Això és un èxit rotund!

La lluita és el camí per aconseguir les nostres justes demandes. Convoca i organitza Assemblees massives i democràtiques per votar la vaga i formar Comitès de lluita. Organitza reunions amb els professors del teu centre per guanyar el seu suport a la mobilització. Uneix-te al Sindicat d’Estudiants per enfortir el moviment estudiantil d’esquerres, combatiu i democràtic.

Tots a la vaga el 4 de març!

Us esperem el dia 4 de març a les 12:00 a:

Barcelona - Pl. Universitat

Tarragona - Pl. Imperial Tarraco
Palma de Mallorca - Pl. del Tub
València - Facultat d'Història, Av. Blasco Ibañez

Música en valencià, salut de ferro.

2009-02-12T20:43:00.002+01:00

Indiscutiblement, el panorama actual de la música en català passa per un moment dolcíssim al País Valencià. Molts són els arguments que avalen aquesta afirmació rotunda: cada vegada són més els grups i solistes que utilitzen la nostra llengua per a expressar-se artísticament. Cada any creix el nombre de festivals i actuacions que s’organitzen, i el públic respon fidelment. Hi acudeixen més espectadors i, per tant, les vendes de CDs es disparen, perquè els discos ja no es vénen a les botigues, sinó a peu d’escenari, després dels concerts.

Augmenta també la quantitat de concursos i certàmens destinats a propostes emergents, que és directament proporcional a la proliferació de grups i solistes novells, la qual cosa augura un engrescador relleu generacional. I no es tracta només d’una qüestió de quantitat, sinó també de diversitat: el ventall estilístic mai no havia sigut tant ric, mai no havia tingut tants matisos i tonalitats. Hip-hop, electrònica, soul, jazz i funky en la llengua del País. Tots el gèneres estan representats de manera solvent i es barregen amb normalitat amb la resta de gèneres “tradicionals” (si em passeu el mot): folk, pop-rock i cançó d’autor, que no perden embranzida.

Es produeix també una eclosió sense precedents pel que respecta a compilacions i recopilatoris de música en valencià, un símptoma inequívoc del bon estat de salut del sector, que exigeix, cada volta amb més contundència, l’atenció dels mitjans de comunicació públics i privats. És evident que la injusta quota de pantalla reservada als nostres músics és una de les assignatures pendents, tot i que la solució efectiva depén més de la voluntat política que no de les actituds creatives o de les mancances estructurals de la indústria cultural autòctona.

D’altra banda, no podem oblidar que el hàndicap de la invisibilitat mediàtica és un arma de doble tall: si més no, ha aguditzat l’enginy dels nostres artistes per fer-se un lloc, a colzades, en el mercat. Quins grups i solistes, amb una mínima solidesa, no tenen la seua pròpia pàgina web amb botiga on-line, un myspace on penjar les seues cançons, una bitàcola a través de la qual mantindre informats els seguidors i, fins i tot, un canal de youtube on penjar videoclips i fragments dels seus espectacles en viu? Estem en condicions d’afirmar, sense mossegar-nos la llengua, que quan no existeix una indústria consolidada, l’e-mule no es tracta d’un enemic, sinó d’un valuós aliat que serveix d’aparador immediat per a milers d’espectadors en potència. No debades, molts artistes han decidit darrerament regalar els seus discos a través de la xarxa, deixant que el públic se’ls puga descarregar lliurement, amb un sol clic. Els últims avenços tecnològics i la implantació massiva d’internet, en certa mesura, han democratitzat el mercat cultural i els nostres creadors s’han aprofitat hàbilment de les circumstàncies, esprement al màxim les possibilitats divulgatives del ciberespai.

I si posem les mans en farina, trobarem exemples a cabassos, amb noms i cognoms, que certifiquen el moment esplendorós que viu la música en valencià: des de la revolució que ha suposat l’aparició del primer disc de Pep Gimeno “Botifarra” en solitari (no ens equivoquem, aquest senyor portava més de trenta anys cantant en places i cadafals del País Valencià!), fins a les quinze mil còpies venudes de l’últim treball dels Obrint Pas, Benvinguts al paradís. Tampoc no podem oblidar-nos de la projecció internacional d’un artista de la talla de Miquel Gil que, amb la seua reinterpretació modernitzadora de la música d’arrel mediterrània, s’ha passejat per alguns dels més prestigiosos escenaris de tota Europa, amb un èxit aclaparador de crítica i públic.

Voleu més arguments? Només heu de connectar-vos a internet, adreçar-vos a les botigues especialitzades o mantindre-vos al dia pel que fa a l’agenda de concerts dels nostres artistes: jutgeu vosaltres mateixos, amb les vostres oïdes!

Pau Alabajos

Article publicat en el número 19 (hivern 2008-2009) de l'Escletxa, revista de la llengua i la cultura catalanes promoguda per la CAL, extret del bloc personal de Pau Alabajos

Canal 9, manipulació!

2008-12-05T23:38:00.011+01:00

Una televisió pública, en principi és una televisió que es paga entre tots els ciutadans, i per tant aquesta ha de ser totalment transparent i no amagar ni manipular cap informació que perjudique a una organització política.

Estic parlant de Canal 9, per a qui no ho sàpiga, és el canal autonòmic, junt amb Punt 2, de la Comunitat Valenciana. Podríem dir què Canal 9 és un mitjà de comunicació transparent, però vos estaríem enganyant, encara que també podríem dir què es la cadena del Partit Popular i no vos diríem una gran mentida.

Durant els últims temps, Canal 9, ha estat com un dels motius principals de que a la Comunitat Valenciana governe el PP, amb la constant manipulació d'informació i amagant tot allò que perjudicava al Partit Popular, han aconseguit treure el vot dels ciutadans, convidant a sovint als mítings del PP, i amb programes que no amaguen els seus ideals i van enfocats directament a criticar al govern central del PSOE.

Darrerament, el dia 1 de desembre, Canal 9 va ser demandada per Comissions Obreres i la UGT, per manipulació d'informació, al donar informació falsa sobre les manifestacions del dissabte per la vesprada. La informació per la qual es va demandar la cadena autonòmica, va ser la següent: “s’ha rebutjat la política educativa del Consell i també s’han vist pancartes demanant respostes a Zapatero” o “la policia local ha xifrat en 12.000 els manifestants, per baix de les expectatives dels convocants”, on segons càlculs d'altres mitjans de comunicació s'hi ha estimat la xifra de 50.000 manifestants, la major des de les de la Guerra d'Irak.

També hi ha imatges que han aparegut al Youtube, on s'hi pot vore un vídeo censurat per la cadena que mostra un reporter rodejat de joves amb senyeres estelades, cridant a l'uníso: "Canal 9, manipulació", protestes que es van dur a terme a la universitat de València a un acte antimonàrquic el 4/10/2007.

STOP! BOLONYA

2008-11-19T17:13:00.006+01:00

Hola, desprès de tant de temps sense actualitzar, per motius d'examens i altres, avui hem decidisc a fer reviure el blog.

Demà, com la setmana passada, hi ha manifestació d'estudiants per a dir NO A BOLONYA, una reforma educativa que vol "convergir" el sistema educatiu espanyol amb el de la resta de la UE. Aquesta reforma, l'he explicada en un powerpoint, que podeu descarregar así, basant-me en l'entrada d'un fotolog.

Per tant demà hi ha vaga d'estudiants i manifestació a València, a la Facultat de Geografia i Història, a les 12:00 hores.

Per tant, vos cridem i demanem què feu la vaga, i que no s'hi quedeu a casa, que acudiu a la manifestació.

AQUESTOS DIES ES JUGA EL VOSTRE FUTUR.

Bé, esperem veure-vos a València demà.

M'acomiade fins a l'altra.

http://www.sepc.cat/aturembolonya/
http://www.sepc.cat/

Useu protector solar

2008-10-18T01:23:00.006+02:00

" Senyors i senyores useu protector solar. Si poguera oferir-los només un consell per al futur, seria aquest: Usen protector solar.

Els científics han comprovat els seus beneficis a llarg termini mentres que els consells que els vaig a donar, no tenen cap base fiable i es basen únicament en la meua pròpia experiència. Heus ací els meus consells:

Disfruta de la força i bellesa de la teua joventut. No em faces cas. Mai entendràs la força i bellesa de la teua joventut fins que no s’haja marcit. Per creu-me, d’ací a vint anys, quan en fotos et veges a tu mateix comprendràs, d’una forma que no pots comprendre ara, quantes possibilitats tenies davant de tu i com eres de guapo en realitat. No estàs tan gros com imagines. No et preocupes pel futur. O preocupa’t sabent que preocupar-se és tan efectiu com tractar de resoldre una equació d’àlgebra mastegant xiclet. El que sí que és cert és que els problemes que realment tenen importància en la vida són aquells que mai van passar per la teua ment, d’eixos que et sorprenen a les quatre de la vesprada d’un dimarts qualsevol.

Tots els dies fes quelcom al que temes. Canta. No jugues amb els sentiments dels altres. No toleres que la gent jugue amb els teus. Relaxa’t. No perdes el temps sentint zels. A vegades es guanya i a vegades es perd. La competència és llarga i, al final, només competixes contra tu mateix. Recorda els elogis que rebes. Oblida els insults (però si aconseguixes fer-ho, dis-me com). Guarda les teues cartes d’amor. Tira les cartes del banc. Estira’t. No t’hi sentis culpable si no saps molt bé què vols de la vida. Les persones més interessants que he conegut no sabien què fer amb la seua vida quan tenien vint-i-dos anys. És més, algunes de les persones que conec tampoc ho sabien als quaranta.

Presa molt calci. Cuida els teus genolls sentiràs la falta que et fan quan et fallen. Potser et cases, potser no. Potser tindràs fills, potser no. Potser et divorcies als quaranta, potser no. Potser balles el vals en el teu setanta-cinc aniversari de bodes. Faces el que faces no t’enorgullisques ni et critiques massa. Optaràs per una cosa o una altra, com tots els altres.

Disfruta del teu cos. Aprofita-ho de totes les formes que pugues. No tingues por ni et preocupes pel que pensen els altres perquè és el millor instrument que mai tindràs. Balla, encara que hages de fer-ho en el saló de ta casa. Llig les instruccions encara que no les seguisques. No lliges revistes de bellesa perquè per a l’única cosa que servixen és per a fer-te sentir lleig.

Aprén a entendre els teus pares. Serà tard quan ells ja no estiguen. Porta’t bé amb els teus germans. Són el millor vincle amb el teu passat i, probablement, seran els que t’acompanyen en el futur. Entén que els amics vénen i se’n van però hi ha un grapat d’ells que has de conservar amb molt afecte. Esforça’t per no desvincular-te d’alguns llocs i costums perquè, quan passe el temps, més els necessitaràs. Viu en una ciutat alguna vegada però muda’t abans de que t’endurisques. Viu en un poble alguna vegada però muda’t abans de que t’ablanisques.

Viatja. Accepta algunes veritats ineludibles: els preus sempre pujaran, els polítics sempre mentiran i tu també envelliràs. I, quan sigues vell, enyoraràs els temps en què eres jove: els preus eren raonables, els polítics eren honests i els xiquets respectaven als majors. Respecta als majors. No esperes que ningú et mantinga perquè tal vegada rebes una herència o, tal vegada et cases amb algú ric però, mai sabràs quant durarà. No et faces massa coses en el pèl perquè quan tingues quaranta anys pareixerà el d’algú de huitanta-cinc.

Sé caut amb els consells que reps i tin paciència amb els que te’ls donen. Els consells són una forma de nostàlgia. Donar consells és una forma de traure el passat del poal del fem, netejar-ho, ocultar les parts lletges i reciclar-ho donant-li més valor de què té. Però fes-me cas en això del protector solar."

Aquest és un text de María Schmidt, publicat el 1 de juny de 1997 al el Chicago Tribune, normalment no solem publicar textos que no hi siguen nostres però aquest cas és una excepció, aquestes són paraules molt sàvies, cosa que fa que no hem puga resistir a publicar-les.

Compartisc totalment el seu punt de vista, sempre ens adonem de les coses que tenim massa tard, i coses que no som capaços de vore ara i que més tard comprenem d'una forma totalment diferent a ara, durant el temps, amb la experiència de la nostra vida descobrim coses que moltes vegades ens havera agradat no descobrir i recordem coses que haverem desitjat no haver viscut o haver pogut oblidar, coses que fem ara a altres i que vegem correctes, però que quan ens les facen a nosaltres trobarem una falta de respecte. Per aquests motius, tenim que intentar vore la vida d'una forma diferent, encara que quan ens donem compte de que no estem fent les coses correctament, ja les haurem fetes.

Sols hem queda dir una cosa, viu i intenta deixar viure.

A Castelló per la independència

2008-10-03T22:35:00.003+02:00

Bé com ja sabreu no hem anat a Pego degut a problemes en la organització i ens hem quedat amb ganes d'una nit de música, per aquest motiu hem pensat en anar el dia 25 d'aquest mateix mes, a Castelló de la Ribera, a la Festa per la Independència, on actuaran entre altres Pau Alabajos i la Gossa Sorda, aquesta vegada, volem que isqui millor, al menys el mínim per a que puguem anar, per aquest mateix motiu vos demanem que qui vulgui vindre que avise amb antelació, el mètode de reserva funcionara com la anterior vegada, es pagarà el autobús per a confirmar la plaça i en cas de que sobraren diners o malauradament, no es poguera anar, cosa que esperem que no passe, els diners vos se tornarien prompte, com a màxim en un període d'una setmana.

El pagament s'efectuara al igual que l'altra vegada tant a Joan, a Raimon o a Robert.

Donarem més informació prompte.

Per cert, el viatge serà més barat, degut a que Castelló esta a menys distancia que Pego i el preu total de l'autobús serà inferior, i l'entrada a falta de confirmació, serà gratuïta, encara que ja vos avisarem en la pròxima actualització que esperem que sigui durant la setmana de la Fira Gastronòmica.

Esperem la vostra resposta al mail unadaptedpeople@gmail.com i si teniu qualsevol dubte, no dubteu en preguntar.

Allò promés és deute, i en tenim molt!

2008-09-18T00:49:00.004+02:00

Desprès de aquest període en que hem estat organitzant el autobús per anar a Pego, ja estem así de nou.

Hui vos parlarem sobre la Generalitat, una agrupació de gent insatisfeta que es dedica a fer el mon que ells volen i no el que els demana la gent.

I tot açò bé perquè som la Comunitat Autònoma més endeutada d'Espanya, amb un deute de 11,5 milions d'euros. Quasi el doble que Galícia, Catalunya i Balears, amb 6,6 7,6 i 7 respectivament.

Mentrestant uns estem estudiant en aules de 30 i 40 alumnes, la Generalitat es gasta els diners en el circuit de F1, mentrestant els jubilats veuen que les pensions estan congelades i en alguns casos inclús decreixent, la Generalitat esta preparant la America's Cup, a un lloc on hi ha 293.200 de aturats i la sanitat la sanitat passa per uns dels pitjors moments, i els metges podrien haver-se tret el títol a una tómbola de la fira.

Uns gastos totalment innecessaris que intenten donar prestigi a la nostra comunitat autònoma i després ens el lleven al ser la comunitat més endeutada d'Espanya, i a més la Generalitat ni pot ni vol pagar aquestes grans quantitats de diners, on les ajudes del govern per a l'educació, sanitat, pensions... van totes dedicades a circuits de Formula 1, competicions nàutiques i ensenyança privada, però es clar, un govern com aquest, ha de endeutar-se en les coses que realment interessen, coses que paguem tots i que sols ho disfruten dos.

Una comunitat on l'economia es basa en la construcció, i quan hi ha crisi es sent totalment despreocupada, on ja som líders, líders en l'atur i deutes, com no, acompanyats de Madrid i Múrcia, altres dos autonomies governades per el PP, quina casualitat no?

No cregueu que és hora de que el senyoret Camps torne a la Terra i es done compte de que no ens fan falta circuits de F1 ni regates de l'America's Cup, sols demanem un poc de sentit comú, actualment tenim: una Llei de Dependència per aplicar, cues als hospitals, carreteres en horrible estat, falta de ajudes per a l'ensenyança pública, oficines del Servef col·lapsades, etc.

S'acaba el plaç per anar a Pego!

2008-09-17T17:36:00.004+02:00

Bé l'altre dia vos comentàvem que anàvem a organitzar un autobús per anar a Pego al concert de La Gossa Sorda i Obrint Pas el proper divendres 3 d'octubre.

Bé ens ha dit molta gent que vol vindre al concert però que encara no ha efectuat el pagament de confirmació de 10€, volíem informar-vos de que hi ha fins al 25 de setembre per fer aquest pagament.

Com ja vam dir en l'entrada anterior, hi haurà que donar-li els diners tant a Robert, a Joan, a Raimon, abans del dia 25 de setembre.

¡En cas de que no es plenara el autobús i el preu excedira dels 12€/persona, i no s'hi estiguera dispost a pagar-ho la major part de la gent, no es realitzaria el viatge i els diners del compromís es tornarien en un plaç màxim de 1 setmana!

El Tres a Pego!

2008-09-13T02:40:00.009+02:00

Bé, El divendres 3 d'octubre, hi ha concert de La Gossa Sorda i Obrint Pas a Pego, i el que havíem pensat des de aquest blog, es fer un minibús o autobús, depenent de la gent que vulga vindre. El preu encara no el sabem, ja que no sabem si la entrada és gratuïta ni tampoc el preu del transport, quan més siguem, més barat serà.

La nostra idea és saber tota la gent que vindrà una setmana abans del concert per concertar les places i llogar el transport i si fan falta entrades comprar-les per a que no hi hagen sorpreses d'última hora, que és a Pego el poble de La Gossa Sorda, i estarà ple!

A partir de ja, podeu dir-nos tant a Raimon, a Joan com a Robert que voleu vindre per a anar organitzant-ho tot.

També podeu enviar un e-mail a unadaptedpeople@gmail.com amb el nom i cognoms vostres i dels acompanyants.

Bé, esperem que vos agrade la iniciativa i si ix bé, qui diu que no ho repetim.

Per cert per evitar que després gent es faça enrere i ens isca molt car l'autobus, es pagaran 5€/plaça per anticipat. No volem problemes d'organització, en el cas de que sigui més barat, cosa que dubte, els diners que sobren se vos tornaran una volta el transport estiga contractat.

Adéu i esperem que tinga bona acollida la idea.

_____________________________________________________

Com ens hem enterat gracies a un comentari de de que el preu de l'entrada serà de 10€ el anticip en compte de 5€ serà de 10€ per evitar que la gent es tire enrere.

Les meues últimes 24 hores...

2008-09-10T01:33:00.007+02:00

Bé és les 3:10 de la matinada, ahir s'acabaren les festes majors de l'Alcúdia. I de nou el nostre cap torna a cavil·lar.

Ja es porta un dies parlant sobre el tema, però cada vegada esta més prop, segons pensen una agrupació de científics, l'acelerador de partícules del CERN, que demà serà inaugurat, "un canó de imants congelats" amb la intenció de veure que va passar al Big Bang, podria creau un forat negre a la Terra, i aquesta ser absorbida com si d'un got d'aigua es tractara, tot açò podria ocórrer en un temps de huit segons. La veritat és que sona mal.

Açò m'ha fet reflexionar, estem realment preparats per a abandonar als nostres ser estimats i tot allò en el que tan de temps en convivint i passar a ser cosa del passat?

Jo crec que no, i es que trobe que encara ens falta molta historia per viure, i moltes coses que reivindicar, encara falten moltes coses per fer i per sentir, per sentir-se orgullosos, i defraudats, etc.

No sabem realment que és la felicitat, ja que en un món tan injust açò no és possible, no sabem que és l'amor, ja que en un món amb tant d'odi no es pot ni tan sols imaginar, no sabem que és la llibertar, en un món amb tantes censures no podem creure amb ella, no sabem que és la pau en un mon, en tantes guerres no podem ni tant sols somiar-ho, no sabem que es la satisfacció, en un mon tan monòton és impossible complir els nostres somnis, i així un munt de coses més.

Si el tragicòmic desenllaç de la nostra espècie arriba el demà, que ningú diga que no els vam advertir que podria passar. I prenguen les seues previsions. Si van a besar a algú, beseu-lo; si van a demanar perdó, demaneu-lo; si des de fa estona com que porten ganes de manar a cert individu a la merda, ara és quan. Ja si no s'acaba el món, doncs llavors tindran temps per a esmenar el que facen aquestes últimes hores, però si s'acaba i no ho han fet es penediran la resta dels seus moments, que, bàsicament, seran unes hores.

Ara deixem que debateu vosaltres, no sobre si arribara el fi del món o no, ens agradaria que ens diguéreu, que faríeu si sols us quedaren 24h sobre la Terra, i en qui les passaríeu.

Linia 1

2008-09-02T02:01:00.001+02:00

Dia 3 de juliol de 2006, Valencia vist de dol, a les 13:03 un comboi de la Línia 1 del Metro de València descarrila al arribar a una corba a 80 Km/h i havent accionat el fre de servei i el de emergència, el tren no disminueix la velocitat en cap moment, en aquest instant, l'accident ja és inevitable, estan apunt de morir 43 persones innocents.

Han fallat els mecanismes de fre d’emergència, la Generalitat Valenciana, governada per el PP atorga tota la culpa al conductor del tren, però el PSOE-PSPV, EUPV i BNV demanen la dimissió del que encara és conseller d'infraestructures, Ramón García Antón, al considerar que l'accident era evitable si haguera estat instal•lat un sistema de seguretat més avançat, el sistema de frenat d'emergència era 40 vegades més barat que el que evita catàstrofes d'aquests tipus, i a més el 2003 un maquinista va denunciar la perillositat de la corba, i a la velocitat a la que passaven els trens per aqueix tram, la Generalitat ho soluciona amb una senyal de prohibició que limita la velocitat a 40 Km/h. No obstant, el portaveu de la Generalitat, Vicent Rambla, assegura que l'accident ha segut un error humà.

El resultat va ser fatídic, 41 persones, totes al primer vagó, van morir en l'acte degut a que sols el primer vagó va bolcar i el segon es va quedar sobre la via, 2 persones més moriren una vegada ja hospitalitzades, i altres 47 ferits, que van veure en els seus propis ulls com la gent que viatjava amb ells havia mort davant d'ells.

Així va acabar la major tragèdia del Metro a Espanya.

El PP s'ha negat a obrir una comissió ja que deurien d'assistir, segons el conseller, tots els alts càrrecs autonòmics des de la inauguració de la via.

No sols els jueus sofriren les atrocitats del nacisme

2008-08-31T20:50:00.000+02:00

Un camp de concentració és una instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ. Sol ser habitual en règims totalitaris, i s'han utilitzat per tancar-hi intel·lectuals i polítics dissidents, presoners de guerra, minories ètniques, grups religiosos, homosexuals, i altres grups de persones.

Gran referència de camp de concentració on van ser deportats durant la dictadura de Hitler la major part de Catalans i Valencians es el camp de concentració de Mauthausen, i va ser un dels primers camps del nacisme usat com a camp d'extermini des del començament de la II Guerra Mundial. Aquest camp es localitza a Àustria i va ser el més important, va ser construït ahí perque a Mauthausen la principal font de recursos era una pedrera de llombardes de la qual s'extrauien pedres per fer carrers.

En aquest camp es concentraren i s’exterminaren militants polítics, homosexuals, resistents russos, polonesos, objectors de consciència, detingudes femenines, persones d’altres nacionalitats (italians, hongaresos, anglesos, ...), gitanos i, sobretot, jueus. Els republicans, amb el triangle blau dels apàtrides, hagueren de presenciar el sistemàtic extermini dels gitanos i dels jueus. Tanmateix, les condicions higièniques i de treball de Mauthausen i dels Kommandos annexes eren suficients per morir.

Aproximadament dos mil catalans i valencians, entre aquestos Francesc Boix i Antoni Garcia i l'escriptor Joaquim Amat Piniella.

També el Camp d'extermini de Gusen, que formava part del complex nazi de Mauthausen, a Austria, s'hi trobaven la majoria dels republicans valencians així com d'altres republicans dels Països Catalans, encara que els primers deportats foren opositors alemanys i austríacs, als quals seguiren intel·lectuals polonesos i deportats soviètics. En total, 37.000 persones va ser deportades a Gusen que tenia els seus propis forns crematoris, independents dels de Mauthausen, i mes tard fou reforçat per dos camps més, Gusen II (St Georgen) i Gusen III (Lungitz). El 5 de Maig de 1945 van ser lliberats el tres.

Un poc de història

2008-08-29T17:24:00.000+02:00

Hui vull parlar d'eixe període marcat per un home: Adolf Hitler…

L'home el qual va aprofitar-se de la gent utilitzant el seu nacionalisme i les ganes de revenja a França, per fer-se Reich…

Un home el qual, havent arribat al poder de forma democràtica, va fer un absolutisme i crea un govern dominat per l'assassinat, l'opressió i la injustícia…

Els quals, persones sense cap tipus de culpa, sols per haver nascut dins d'una família Jueva, van ser morts als camps de concentració i a les portes de les seves cases... Amb una aproximació de 6 milions de Jueus morts sense contar els morts que no foren de eixa religió.

El major assassí de la història que va provocar la II Guerra Mundial i va intentar fer un imperi derrotat pel seu intent de conquesta de Rússia i l'entrada de Guerra d'EUA a la guerra...

Però el pitjor de tot no és el que fe en un passat... Sinó també el que està produint en un present... Grups Nazis els quals s'aprofiten de menors d'edats amb debilitat mental per a clavar-li idees i forçar-lo que acabe en una vida de delinqüència i drogues sense deixar-lo sense cap tipus de futur a les seves mans...

Si us interessa el tema, podeu vore les pel•lícules de “El pianista” i “American History X”, entre un fum que si voleu vos les dic ja que són boníssimes...

Entrada publicada el 16/08/08 a http://www.fotolog.com/unadaptedpeople per Joan

Armes... defensa de que?

2008-08-29T17:16:00.000+02:00

Hui vaig a parlar-vos de les armes de foc, i és que estava veient una pel·lícula i se'm va ocórrer de sobte.

Hi ha algú que em puga dir perquè no són il·legals les armes de foc si només s'usen per a fer el mal? No tenen una altra utilitat.

Podreu pensar: es necessiten per a protegir-se, però... Protegir-se que? Si no haguera armes que armes ens hauríem de defendre? Si no existiren les armes no seriosa una necessitat defendre's d'elles, i per tant continuarien sent igual d'inútils que són ara.

Si nos en adonem molta gent de què mor és assassinada amb una arma de foc, i hi ha països com per exemple els EUA en què el teu vas a l'armeria i et donen una pistola com si fóra un encisam, quan esta llei ja es deuria haver abolit fa mes d'un segle.

I ací la pregunta del milió, Per què no es prohibix el trafique i venda d'estes i acaben amb totes les guerres i conflictes ja d'una vegada? Per què? la resposta és molt fàcil, DINERS, el trafique d'armes és un dels negocis mes lucratius per al G-8, i aquestos no estan dispostos a perdre una inversio de diners tan gran.

I hi ha vegades que em pare a pensar i arribe a la conclusió que este món en què vivim potser serà l'infern d'un altre món un poc menys roín.

Entrada publicada el 04/08/08 a http://www.fotolog.com/unadaptedpeople per Raimon

Perquè platges i muntanyes si pot haver-hi dúplex i cases?

2008-08-29T17:10:00.000+02:00

Hola! Hui estava veient la televisió i he vist les platges de Benidorm i m'he posat a pensar i ha nascut açò. I és que on abans hi havia una platja ara hi ha hotels i urbanitzacions, i és que vivim en un país on els diners i la manipulació mediàtica manen de tot, on qualsevol persona amb la butxaca plena pot fer-se un hotel a menys de 100 metres de la vora de la platja, alhora que una altra gent es fa rica a costa de fraus i llicències d'obres il·legals.

I és que només fa falta fer una volta pel Google per a veure com han canviat les platges del sud de la península i de la costa Mediterranea en estos últims anys. Paisatges contaminats, bruts, edificis i rascacels a la mateixa vora de la platja. I açò que abans era el nostre paradís, ara i cada vegada mes és el paradís de la rajola, on la corrupció i els diners manen de tot el que és de tots, no s'hi val a què uns quants empresaris i constructors ens condemnen a viure en un lloc on dins de poc haurem d'anar en màscares per la pol·lució, i on clarament es produïx un gran canvi climàtic, on els que pitjor parats podem quedar som nosaltres.

Si no canvia la cosa i ens posem seriosos, arribara el dia en què les persones siguem "governades" pel formigó i el fonament, i no puguem eixir de casa per la pol·lució i la contaminació de l'aire, i la calor siga tan insuportable que ens faça pensar en perquè cinquanta anys arrere estàvem tirant residus nuclears al mar, cremant gasolina per a anar a comprar el pa, usant energies no renovables, i en això moment ja sàrria massa tard, i en compte d'estar disfrutant de la vida, estarem lluitant contra la mort.

Entrada publicada el 03/08/08 en http://www.fotolog.com/unadaptedpeople.com per Raimon

Despertem!

2008-08-29T17:05:00.001+02:00

Jo quant era xicotet, veia a la gent del meu poble, de ma casa, parlar la meua llengua, i quan posaven la tele pensava que la gent s'havia tornat boja i no sabia parlar i aleshores hem vag donar conter de la meua ingenuïtat, de que no sols existia la meua llengua, existien altres idiomes i cultures com per exemple el castellà, ara em fixe i em vesc reflectit a mi de xicotet en la cara de moltíssima gent "castellanoparante" que vol que s''hi destruïsquen les altres llengües i menysprea les altres, em done conter de la ingenuïtat dels humans de que no som més intel·ligents que un xiquet de 2 o 3 anys.

El valencià o català o com vulgueu dir-li és i serà sempre la nostra llengua i mai no la canviarem per res, a més a la nostra volguda terreta, hi ha gent d'aquells que poden fer alguna cossa per la nostra cultura i la nostra llengua, les televisions autonòmiques, i sí parle de CANAL 9, que l'únic que té en valencià és el nom i els titulars en les noticies, que esta gentola què té les portes obertes al món, no intente, ni tan sols impulsar un poc el valencià i donar-li un poc de projecció, és una cosa què per més que ho intente, no tinc forma de trobar una resposta.

I és què pareix que no hi ha res a fer, pareix que a la gent li done igual, ja em vesc com a la dictadura, tots obligats a parlar en castellà. Crec què ara és el moment en el què, podem començar la lluita per la nostra salvació, tots junts catalans i valencians i en general tots els Païssos Catalans, podem arrivar a un punt, en el que el català, no siga una llengua sols d'ambit vulgar, sino que també s'utilitze en ambits cultes.

Entrada publicada el 02/08/08 a http://www.fotolog.com/unadaptedpeople per Raimon

Síndrome del Sol sense òrbita...

2008-08-29T17:01:00.001+02:00

Com bé diu el títol, hui anem a parlar de aquelles persones que tenen la qualitat (qualitat que els fa desgraciats de per vida) de posseir el síndrome del sol sense òrbita.

I molts de vosaltres es preguntareu això de que va… I es caracteritza per aquest símptoma com a les persones les quals estan acostumades a que tot el que rodeja gire al seu voltant i TOT passe sota el seu consentiment i dedició, aquelles persones les quals si alguna vegada, alguna cosa no gira bé o com havia pensat, la seua resposta és ficar a gent innocent en contra del altre, incrustant imatges difuses entre una densa boira de mentides i covardies i a més acusar-lo endinsant-se en un món de impotència i ràbia com a que el fals i el traïdor és la persona que simplement, a fet el creia convenient ELL i no el l'estel. El malalt a més, pensa que tots els seus actes són ètics, i sota cap circumstancia, accepta que el que faci l'altre és allò correcte.

Per ara no hi ha cura per a la ingenuïtat produïda per aquest trastorn en la personalitat sofrit en la persona afectada degut a què la seva ceguera és tan forta que l'impedix veure la realitat i el ampli ventall de possibilitats que no es para a pensar… Simplement, per a evitar els greus símptomes cal tindre paciència i fer-li entrar en el cap el que està bé i mal, estil Barrio Sesamo…

Aixa que, si conegueu gent en aquest símptomes ja sabeu… paciència… i si vos canseu… a passar del malalt i jau…

I lectors de aquest blog, vosaltres és preguntareu: aquest símptomes no es corresponen amb un simple mentider orgullós el qual, a més, és prepotent?

Doncs la meva resposta és que ací heu arribat al punt clau del problema.

Però vos dic un punt més greu. Qui és pitjor el que té la malaltia o la persona que li dóna corda per al que el tinga? Tots els plantes que giren al voltant del sol. Si finalment volem pensar com l'estel, significarà que estaran contagiats del síndrome…

Entrada publicada el 29/07/08 a http://www.fotolog.com/unadaptedpeople per Joan

On vivim?

2008-08-29T16:59:00.001+02:00

Cada dia que veig el que passa a meu voltant, veig que el ser humà, que se suposa que es l'únic ésser en capacitat de raonar, es comporta d'una manera que podria replantejar açò que acabe de dir.

Suposats amics que un dia es porten tant bé i al dia següent sense cap explicació, ja no et parlen i t'insulten de mala manera per la esquena i que no son capaços de dir les coses a la cara i que t'acusen amb indirectes i no saben desprès con justificar-se, i que quan dius la veritat intenten amagar-la, per tal de que no es descobrisca la seva segona personalitat.

Que fan com si les paraules no hagueren eixit d'ell, i com si tot el que haguera dit fora cosa del passat, persones egoistes que t'apunyalen per l'esquena a la mínima que et descuides i que desprès volen aparentar que no han fet res i que tota la culpa la tens tu i que et volen fer sentir culpable.

Davant d'aquestes persones, jo crec que el que hi hauria que fer es deixar-los viure en la seva merda de vida que tenen amb la gent que va darrere d'ells llepant-los el cul, gentola...

Entrada publicada el 28/07/08 a http://www.fotolog.com/unadaptedpeople per Raimon